Comença la cançó de les cigales

Comença la cançó de les cigales, i amb ella la meva última entrada en aquest blog, la qual tractarà sobre la sessió número 10 del curs i per tant la darrera. En aquesta classe es va parlar de les figures retòriques i en especial les analogies, l'essència de la qual està incorporada a d'altres figures com les metàfores, tant pures com impures, la comparació, l'al·legoria, la metonímia i la sinècdoque. Però el motiu principal pel qual m'agradaria tractar aquest tema és la relació tant directe que té amb la creativitat i per tant la importància que té en el nostre, no massa llunyà, futur professional.

Les analogies es defineixen com la unió de dos conceptes gràcies a la percepció d'una semblança entre ambdós, i de fet, la creativitat té una definició semblant: capacitat d'unir o combinar dos elements de coneixement que fins ara no s'havien relacionat. Aquesta capacitat mental que tenim els humans ens és molt útil, no només per la publicitat, sinó que per entendre millor i d'una manera més simple el món que ens rodeja.

Donada aquesta semblança entre figura retòrica i creativitat, podríem dir que el procés creatiu per trobar un concepte i el procés per obtenir una metàfora és el mateix. Així doncs, per començar a unir dos conceptes i crear-ne un de nou primer s'ha de:

1. Tenir un concepte. Per exemple el concepte Estiu
2. Buscar l'atribut característic a potenciar. A l'estiu hi ha moltes cigales
3. Associació semàntica. Estiu = cant de les cigales
4. S'avalua la selecció. Comença la cançó de les cigales

I amb aquesta sonata d'estiu jo m'acomiado fins el curs vinent.

Alexandra Puig i Rom