Young Director Awards

Ens trobem davant d’un anunci dels premis per a directors joves a Cannes. En aquest cas, el principal element és el text, la imatge no pren cap mena d’importància, atès que si el fons fos tot negre, tindria el mateix sentit. Hi podem llegir el següent: 

Mum, listen, I need more from you here, much more. There’s no real conviction in what you’re doing - it’s just not believable. I need to see anger, that uncontrollable fury - it need to be there in your eyes. Come on, contort your face. Let out a scream. Fly at him, give him Hell. It’s not the first time Dad cheated on you, and it really hurts you yo the core - so make me believe it.

Directing, it’s in your Bones.

La traducció del qual és:

“Mama, escolta, necessito més per part teva aquí. No hi ha una veritable convicció del que estas fent - simplement, no és creïble. Necessito veure la ira, aquella fúria incontrolable - necessito estar als teus ulls. Va, doblega la cara. Deixa anar un crit. Vola cap a ell, dóna-li infern. No és la primera vegada que el papa t’enganya, i realment et fa molt mal - així que fes-m’ho creure. 

Dirigir, ho portes als ossos.”

Veiem doncs com combina el llenguatge dels directors (“necessito més per part teva” o “fes-m’ho creure”) de cinema amb un cas real des del punt de vista d’un nen petit en representació als participants dels premis, provoca doncs una barreja entre tristesa, humor i estupefacció atès que quan es comença a llegir l’espectador es va conscienciant poc a poc el caràcter del text. Representa doncs a cadascun d’aquests joves directors, com si haguessin dirigit tots els moments de la seva vida, fins i tot les emocions de la seva mare qual el pare li és infidel i ella representa que conté les seves emocions.

Quan a l’anunci com a imatge podem analitzar els peus que es veuen a la part superior com a element associatiu al que, seguint el fil del que ens explica el text, correspondria a l’actriu-mare. Cal destacar també que la lletra es relaciona directament amb la caligrafia d’un nen petit, sense control sobre la pressió del traç però alhora amb una idea molt clara de com escriure. Aquesta idea troba suport en el fer que dirigir es porta a la sang.

Per concloure cal dir que potser en aquest anunci la imatge no pren un paper important però si la tipografia donant lloc així a una fusió completa entre la direcció d’art i el copy.


Alba Puigferrer Mena.

Una campaña de Land Rover

Se dijo tiempo atrás que la carrera de los redactores publicitarios se encontraba cerca de la extinción. Por aquél entonces, la cultura visual se encontraba en pleno apogeo y la publicidad amplió su gran abanico de posibilidades. No obstante, el redactor no sólo no desapareció sino que cobró fuerza, funcionando de diversas maneras en relación a la imagen.

Así pues, la redacción en publicidad siguió intacta; y no solo eso, ya que no solo se mantuvo presente en relación a la imagen sino que muchos anuncios no cuentan siquiera con una imagen predominante y se podría decir que es la propia imagen la que complementa al propio texto. Sin más preámbulos veamos un ejemplo.

Se trata de una campaña de Land Rover, una famosa marca de coches todoterreno, cuya comunicación se basa en transmitir la libertad que el coche aporta,  el lado salvaje que lo caracteriza, así como la calidad del motor. El público objetivo al que se dirige es adulto en su mayoría pero son espíritu joven. Un target aventurero, atrevido e imparable (como el coche). La campaña se fundamenta básicamente en el copy y la imagen de fondo tiene la función de complementar al texto además de identificar la marca (a través del logo). La campaña consta de varios anuncios en los que el texto varía, pero cuyo concepto se mantiene en todos ellos. Los textos dicen así: “Keep calm and consult swahili dictionary” (Mantén la calma y consulta el diccionario Swahili), “dodge poison darts and carry on” (esquiva los dardos envenenados y continua), inject antidote and carry on” (injéctate el antídoto y continua). Cada copy aluden a una situación salvaje, de peligro y aventura, pero que al mismo tiempo, no es de gran trascendencia (cuando realmente lo es). Es decir, que el texto da a entender que no hay problema, y el “locutor” considera esas situaciones extremas como algo cotidiano y de lo que no hay que preocuparse. Por lo tanto, lo que el anuncio pretende transmitir es que el Land Rover representa un estilo de vida salvaje no esporádico, sino que con este todoterreno, la aventura es el día a día.

En esta campaña, cabe a destacar que se basa en lo implícito. Ya que a través de una frase, se consigue narrar una historia (de aventuras y peligros) que directamente se relacionan al producto.

De este modo, estamos hablando de otra efectiva e impactante campaña en la que la imagen no ocupa más que un lugar secundario dando protagonismo a un texto altamente comunicactivo.


Amaia Romo Erquicia

Campofrío, alimentando otro modelo de mujer.

La ironia posa l'accent a la campanya que Campofrío ha llençat aquesta primavera en pro a les dones amb caràcter, cansades de la pressió social que les obliga a estar perfectes en tot moment.

La campanya, la qual pren el nom de "Pavofrío revistas - Alimentando otro modelo de mujer", ha estat realitzada per l'equip de McCann Erickson de Madrid i està composta per una versió audiovisual, una versió de premsa, així com també una campanya a les xarxes socials a través de la pàgina Mujeres apañadas de Facebook.

El concepte de la campanya es centre en la "nova dona cansada de la pressió social per ser perfectes", i està traduït en l'eslògan que englova tota la campanya: "Alimentando otro modelo de mujer". S'ha de mencionar que el target del producte són les dones, moltes d'elles mares, independents i integrades al món laboral.

La versió de premsa, extreta de la revista Vogue edició de juny, ha fet palesa al constant degoteig de passos que instrueixen a la dona per ser perfecte. 

Els redactors van optar per redactar els "3" passos per ser la perfecte mare treballadora. fa Aquests, però, s'allunyen completament dels paràmetres establerts i a seguir per ser perfecte.

La força del text recau en les figures retòriques emprades que van des de la ironia (al fer "3" passos que no són passos en si), a la paradoxa (paso de ser perfecta), passant per la sil·lepsis (paso s'interpreta tant en sentit literal: pas 1, pas 2, pas 3; com sentit figurat del verb passar.), així com l'anàfora (1.Paso de... 2.Paso de... 3. Paso de...).

Finalment esmentar que el fet d'estar publicat en una revista que segueix els cànons pels que va en contra la campanya, fa que el missatge arribi amb més força i xoqui frontalment a la lectora. Ves a saber si aquesta gràcies a això canvia el xip.

La versió audiovisual està ambientada en un grup d'amigues indignades pel que cada dia llegeixen a les revistes. Per intentar trobar una solució decideixen anar a la seu d'aquesta, on descobreixen que els redactors són homes i si no fos poc, de la mateixa empresa que el diari esportiu Marca. Les amigues decideixen anar a la redacció del diari, canviar els titulars del pròxim exemplar per tal de fer sentir als homes de la mateixa manera com es senten elles. Després d'una el·lipsi, el relat continua l'endemà al matí quan els homes estan llegint el diari amb els titulars canviats.

L'anècdota d'aquesta campanya recau en la transversalitat d'aquesta, doncs fa unes setmanes el diari Marca va treure una sobre coberta publicitària amb els titulars canviats per les protagonistes de l'anunci.  

En el link que hi ha a continuació es pot observar el vídeo complert de l'espot (2 minuts):

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=U3t8Ud7bRzk

Espero que aquesta no sigui la última campanya sobre la conscienciació de la pressió social que rep la dona treballadora, i que més empreses optin per aquest missatge encoratjador.

Alexandra Puig i Rom

Mallorca m'agrada!

Algú em demanarà: 'Per què t'agrada Mallorca?' Com no em pot agradar?! És obrir aquest enllaç a YouTube i un entranyable Rafel Ramis, actor mallorquí, ja ens corprèn amb la seva tendra naturalesa i el seu contagiós optimisme.

Es tracta d'una campanya realitzada per part de l'Obra Cultural Balear (OCB), la principal organització cultural de les Illes, per tal de fomentar l'autoestima del poble mallorquí. La campanya consistia en un seguit d'espots (o com els anomenaven alguns, píndoles d'autoestima) que destacaven alguns dels trets més definitoris i valuosos de la societat mallorquina. Així mateix, aquesta culminà amb l'enregistrament, a la majoria de pobles de l'illa, de lipdubs d'ambient festiu i estiuenc, unint persones de diferents sensibilitats a un sol crit: Mallorca m'agrada!

L'espot en qüestió, per exemple, és el primer que fou publicat per part de l'organització. En aquest, l'actor Rafel Ramis fa una enumeració de totes aquelles coses bones que tenim a l'illa i que sovint obviem o menystenim: les millors ensaïmades del món, Rafel Nadal, el número u del món del tennis, el precursor de la informàtica, Ramon Llull, les millors platges, la Sibil·la, patrimoni de la Humanitat, la catedral gòtica més impressionant del món, Miquel Barceló, la influència que suposà l'illa per artistes com Miró, Cela, Dalí, Robert Graves, Chopin... 

A continuació, i acompanyant-se d'una potent banda sonora de caire èpic, Ramis procedeix a repetir, ad libitum i no menys entusiasmat, l'eslògan de la campanya.

Des del meu punt de vista el gran èxit d'aquesta va ser causat per diferents motius:

- Simplicitat del missatge. Sens dubte, la gran fita aconseguida pels creatius d'aquesta campanya fou aglutinar tot un pensament, una manera d'ésser, de pensar, de sentir i sentir-se, en un eslògan que no podria resultar més senzill, com és el fet que t'agrada el lloc on vius. Persones de dretes, d'esquerres, mallorquins històrics i nouvinguts, nacionalistes mallorquins i també alguns d'espanyols participaren de l'acte sense dubtar-ho ni un son instant.

- L'ambient festiu que proposava. Per altra banda, cal tenir en compte que a l'any de realització de la campanya (2011) encara no s'havien popularitzat els lipdubs com avui i que la seva naturalesa era novedosa i original a ulls de la població. A més, si a això li afegim l'època en què es va realitzar (primavera-estiu), l'alta participació en els esdeveniments es veu totalment justificada.

- La gran base municipalista de la qual gaudeix l'OCB. Finalment, també cal dir que la campanya no s'hauria pogut realitzar amb tal èxit si no hagués estat per les diferents delegacions de l'entitat arreu de l'illa. Aquesta suposà l'assentament de totes les que ja existien i el naixement d'altres a pobles on encara no se n'hi havien fundat. En un territori insular, caracteritzat per la incomunicació entre els nuclis urbans, és molt important tenir bastida una bona xarxa humana, capaç d'arribar a la ciutadania quan és necessari.

En definitiva, la campanya Mallorca m'agrada va ésser tot un fenomen social en l'àmbit mallorquí i és un bon exemple de com, de vegades, una senzilla frase pot captivar més el seu destinatari que no pas el més abarrocat i recarregat argumentari.

Sebastià Portell i Clar

Una buena campaña de Fiat.

He aquí otra campaña en la que el copy lo es todo. Lejos de depender de una imagen o fotografía, esta campaña de Fiat, se decanta por un buen texto que innegablemente llega a transmitir el mensaje de una forma clara y original.

Se trata de la campaña que Fiat llevó a cabo para promocionar “The women’s race” (La carrera de mujeres) que se celebraría en 2012 en Madrid. La campaña consta de 3 piezas en las que se pretende animar a las mujeres a participar en la carrera así como a acudir a ella.

Cada una de las piezas contiene un texto diferente en el cual se presenta parte de una conversación y dicen así: “Don’t come, it’s fine.I’ll go by Myself” (No vengas, es igual. Iré yo sola), “You’re not coming? Alright. Do whatever you want.” (¿No vienes? Muy bien, haz lo que quieras) y por último “If you don’t come, don’t. It’s up to you” (Si no vienes, no vengas. Es cosa tuya). En cada uno de los carteles, el texto trata de la contestación de una mujer a su pareja, quien supuestamente se niega a asistir al evento, afirmando que ella sí que asistirá y que poco le importa que él no vaya. De este modo, Fiat quiere dirigirse a mujeres independientes que toman sus decisiones independientemente de lo que su pareja haga o deje de hacer. Y es que el objetivo de la campaña no es sólo el poder dirigirse a dichas mujeres independientes sino animar a todas aquellas mujeres que aun no lo son, a que empiecen a serlo; por ejemplo, asistiendo al evento.

Del mismo modo, esta campaña habla también del espíritu de la propia carrera así como del carácter de sus participantes, reafirmando esa libertad e independencia de la mujer en un mundo tan falto de mujeres, como es el del motor. Dicha feminidad y libertad, está perfectamente reflejado en la imagen gracias a la tipografía utilizada la cual llega a connotar cierta libertar, aire, movimiento y feminidad. Características clave que definen el evento.

De este modo, Fiat a conseguido realizar una exitosa campaña, la cual si bien carece de imagen y está dotada simplemente de un copy, consigue sin lugar a dudas transmitir aquello que pretende, de una forma simple y directa.

Amaia Romo Erquicia

Texting while you drive will end badly. Don't!

Publicis Bucarest

Ens trobem davant d'una peça publicitària que forma part d'un conjunt que en total engloba tres cartells. Aquesta campanya és per a la policia romanesa per part de Publicis de Bucarest. En els tres casos es tracta d'una "captura de pantalla" de la interfaç de whatsapp per a smartphones on s'hi pot llegir un missatge. En el primer cas llegim "Just got off, I'll be right tree" (Acabo de sortir, ara arbre) quan en realitat el que es pretén dir és "acabo de sortir, ara arribaré" (I'll be right there). Així doncs l'espectador entén que la persona que ho ha escrit ha agafat el cotxe per a dirigir-se cap a algun lloc però que s'ha estampat contra un arbre perquè s'ha distret escrivint un missatge.

Veiem doncs un clar exemple de combinació d'imatge i text, un treball en conjunt de tot l'equip creatiu, tant del copy com del director d'art, atès que té tanta importancia el text com la imatge. S'aporten significat mútuament. De la mateixa manera funcionen els dos altres cartells de la campanya exposats a continuació:

Aquests dos cartells juguen també amb un toc d'humor atès que substitueixen paraules, diguem-ne ofensives, per aquells elements que prenen part en l'accident. En el primer cas "I said I'm sorry, what the truck!!" (he dit que ho sento, un camió!!) fa que es sobreentengui el que realment es volia dir.   

El mateix passa amb el segon cartell "Told yea. She's such a ditch" (T'ho vaig dir, ella és un fossat). El que es pretenia era insultar a la noia en qüestió però el que es fa que l'espectador entengui és que el conductor ha caigut per un fossat per estar distret.

Aquesta és la dinàmica de funcionament de la campanya sencera substituint una paraula per una altra que sona pràcticament igual i que a més es tracta del factor de sinistre.

Alba Puigferrer Mena.