dilluns, 18 de juny del 2012

Young Director Awards


Ens trobem davant d’un anunci dels premis per a directors joves a Cannes. En aquest cas, el principal element és el text, la imatge no pren cap mena d’importància, atès que si el fons fos tot negre, tindria el mateix sentit. Hi podem llegir el següent: 
Mum, listen, I need more from you here, much more. There’s no real conviction in what you’re doing - it’s just not believable. I need to see anger, that uncontrollable fury - it need to be there in your eyes. Come on, contort your face. Let out a scream. Fly at him, give him Hell. It’s not the first time Dad cheated on you, and it really hurts you yo the core - so make me believe it.
Directing, it’s in your Bones.
La traducció del qual és:
“Mama, escolta, necessito més per part teva aquí. No hi ha una veritable convicció del que estas fent - simplement, no és creïble. Necessito veure la ira, aquella fúria incontrolable - necessito estar als teus ulls. Va, doblega la cara. Deixa anar un crit. Vola cap a ell, dóna-li infern. No és la primera vegada que el papa t’enganya, i realment et fa molt mal - així que fes-m’ho creure. 
Dirigir, ho portes als ossos.”
Veiem doncs com combina el llenguatge dels directors (“necessito més per part teva” o “fes-m’ho creure”) de cinema amb un cas real des del punt de vista d’un nen petit en representació als participants dels premis, provoca doncs una barreja entre tristesa, humor i estupefacció atès que quan es comença a llegir l’espectador es va conscienciant poc a poc el caràcter del text. Representa doncs a cadascun d’aquests joves directors, com si haguessin dirigit tots els moments de la seva vida, fins i tot les emocions de la seva mare qual el pare li és infidel i ella representa que conté les seves emocions.
Quan a l’anunci com a imatge podem analitzar els peus que es veuen a la part superior com a element associatiu al que, seguint el fil del que ens explica el text, correspondria a l’actriu-mare. Cal destacar també que la lletra es relaciona directament amb la caligrafia d’un nen petit, sense control sobre la pressió del traç però alhora amb una idea molt clara de com escriure. Aquesta idea troba suport en el fer que dirigir es porta a la sang.
Per concloure cal dir que potser en aquest anunci la imatge no pren un paper important però si la tipografia donant lloc així a una fusió completa entre la direcció d’art i el copy.


Alba Puigferrer Mena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada