Matilde Landa

Tatuada con aspereza de balas y cárcel,
Sentida por todas como parte importante
De anhelos cercanos, de libertad y coraje,
Has llegado más lejos que el viento
Que fugitivo te llevó con él, te llevó con él...
Matilde Landa, republicana,
No pudieron colgar de tu pecho ni crucifijos ni sotanas
Matilde Landa, republicana,
No pudieron colgar de tu pecho señales amargas

Que irónica es la vida,
Que por un lado seas consuelo para muchas
Y a la vez la soledad te acompaña en cada lágrima
Cuando inventas conversaciones con tu pequeña niña
Que en casa continúa esperando a que regreses... a que regreses
Matilde Landa, republicana,
No pudieron colgar de tu pecho ni crucifijos ni sotanas
Matilde Landa, republicana,
No pudieron colgar de tu pecho señales amargas
Matilde Landa, republicana,
Nos espera en el aire tu abrazo, eres lluvia enterrada
Matilde Landa, republicana,
Y las celdas sintieron el vértigo de tu salto mortal

Aquesta és la lletra de la cançó en referència a Matilde Landa, una militant comunista que s’ha convertit en un dels principals símbols femenins en la lluita contra el franquisme. La vaig escoltar la setmana en una obra de teatre on representaven la seva vida i el seu exili a Mallorca en una presó de monges. L’obra tenia també un toc d’humor però el rerefons era completament cru, s’explicava un temps fosc on la justícia no existia i, tal com van representar amb molt d’encert, condemnaven a mort a la seva personificació. 

L’obra explica com la condemnen a mort per “amenaza al movimiento” i l’envien a la presó femenina de Las Ventas de Madrid. Allà, acaba aixecant els ànims de les preses aconseguint l’indult per a moltes atenent a la condemna errònia de la gran majoria d’elles. Veient el que estava aconseguint en aquella presó el govern decideix no condemnar-la, atès que s’aixecaria una revolta, sinó indultar-la de la pena i enviar-la a l’exili a Mallorca. Allà la tanquen en una presó on volen batejar-la i convertir-la al catolicisme. Allà, cedia a les peticions de les monges davant l’amenaça d’aquestes de retirar el ranxo per a les seves companyes, li deien que si accedia a la catequesi la resta de noia podrien menjar i que, si es batejava veuria a la seva filla, a la qual havia enviat a Rússia. Ella, ja farta de les pressions a les que es veia sotmesa, acaba golpejant a la catequista, de manera que l’aïllen del grup però li fan saber que les seves companyes no menjaràn per culpa seva. Matilde, desesperada, accedeix a batejar-se pel bé de totes, però minuts abans veient que estava a punt de perdre tots els seus ideals es llança del balcó morint amb ells.

Matilde Landa va ser una víctima més del franquisme, una dona forta i decidida que es va veure trepitjada per la injustícia de la que estava envoltada. Tornant a l’obra, considero que la protagonista va realitzar una molt bona feina representant-la. Va ser una obra senzilla però molt ben treballada, va ser un espectacle digne de veure i sentir.

Alba Puigferrer Mena.