Tècniques per a la creativitat publicitària.

M’agradaria parlar sobre la sessió sobre creativitat, i és que m’interessa especialment aquest tema tant artísticament, com en referència al disseny i, també, en la redacció. Aquest últim és en el que em vull basar per a aquesta entrada. I és que també cal tenir present que la creativitat no només es centra en allò plàstic sinó també en l’escriptura. És per això que s’han desenvolupat un seguit de tècniques algunes de les quals vam anomenar a classe i d’altres que m’agradaria nomenar.

"Applied Imagination"- Alex F. Osborn

Aquestes tècniques consisteixen en pràctiques que permeten al creatiu o creativa una base per a la ideació de quelcom nou o quelcom significatiu per a l’encàrrec. En primer lloc trobem el brainstorming, es tracta del que podríem dir una pluja d’idees en la que un grup de persones diu el primer que se li passa pel cap sobre un tema determinat. El brainstorming va ser desenvolupat per Alex F. Osborn el 1939 per tal de solucionar problemes creatius tal com va representar en el seu llibre “Applied Imagination”. Va veure que era una manera de pensament en grup que permetia una millora en la quantitat i la qualitat de les idees. Va determinar també quatre normes d'aquesta tècnica per tal d'incrementa la creativitat del grup:

1. Centrar-se en la quantitat. Es considera doncs que la quantitat, en aquest àmbit, dóna lloc a la qualitat, ja que com més idees hi hagin més possibilitat i ha d'arribar a la solució del problema.

2. Deixar de banda les crítiques, és millor afegir o entendre les idees. Les crítiques cal deixar-les per a més endavant.

3. Les idees inusuals són benvingudes. Normalment les noves formes de pensament aporten millors solucions.

4. Combinar i millorar idees. Les bones idees poden ser combinades per tal d'obtenir idees encara millors.

En aquesta mateixa línia trobem el brainwriting, que consisteix en una tècnica per a grups que no estan tant acostumats a treballar junts. Es tracta d’anar passant-se un paper on s’hi van escrivint les idees que té cadascú. Aquest paper passar per les mans de tothom fins que s’omple. D’aquesta manera s’aconsegueix entendre les idees i millorar-les significativament.

Cal destacar també l’associació forçada, aquesta tècnica consisteix en escriure diferents problemes i idees que després s’ajunten encara que no tinguin cap mena de relació. Sinó que aquesta relació serà la que els creatius hauran d’inventar i així desenvolupar la idea veient si és factible o no. Aquesta està en certa manera relacionada amb la dissociació, que es tracta de trobar el doble sentit a una idea de manera que es transmet com a missatge a la campanya o bé s’empre com un joc de paraules.

Una altra de les tècniques per a la creativitat i desenvolupament d’idees creatives va ser elaborada per Bob Eberlee, es tracta de l’Scamper. Consisteix en una llista de comprovació on es generen noves idees sobre una idea base. Primer s’ha d’identificar l’element que es vol millorar de manera que s’intenten cobrir els petits punts que s’han passat per alt en la primera idea. Es tractarà, generalment, d’un producte, servei o procés. I el que s’intenta fer és buscar idees a partir de les accions que proposa la tècnica: substituir, combinar, adaptar, modificar, buscar altres usos, eliminar i/o canviar la forma (substitute, combine, adapt, modify, put on other uses, eliminate i rearrange formen les sigles de “SCAMPER”).

Així doncs, aquestes són algunes de les tècniques que s’empren per a la creativitat. Tot i això cal remarcar que hi ha moltes més, ja que en aquest cas només he explicar les que m’han cridat més l’atenció. Aquestes i moltes altres formen part del món de la creativitat publicitària, inclosa la redacció. Són tècniques que busquen la innovació i les bones idees a partir del treball en grup, permetent que l’equip s’ajudi mútuament per a optimitzar el seu resultat.

Alba Puigferrer Mena.